Una aproximació sentimental al Mediterrani, als petits plaers de la vida, i una invitació a observar i descobrir les històries dels llocs i de les persones que l'habiten.«De petits ens pensàvem que el mar començava a l'Agulla de Castell i s'acabava a la Cova de cap Gros. No era un tros de mar gaire gran, però a nosaltres ens semblava tot un mó de cada roca en fèiem una illa; de cada platja, un continent; de tota la badia, un univers sencer. Era un paradís i en coneixíem cada pam, cada racó i cada sortint que servís per tirar-se de cap i capbussar-se en uns fons marins que també ens sabíem de memòria.»Rafel Nadal va ser l'autor més venut de Sant Jordi 2019. Una de les plomes més valorades en el panorama literari.
Rafel Nadal Livres
Rafael Nadal est un journaliste dont les écrits paraissent dans La Vanguardia et qui contribue régulièrement à des médias tels que RAC1, TV3 et 8TV. Son travail se caractérise par une profonde perspicacité sur les questions sociétales et un langage précis. Le style de Nadal est réputé pour sa clarté et sa capacité à décortiquer des situations complexes de manière accessible. Il offre aux lecteurs des perspectives captivantes et informatives sur le monde qui nous entoure.






Quan érem feliços
- 420pages
- 15 heures de lecture
Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.
Ein Dorf in Süditalien wird zum Schauplatz eines halben Jahrhunderts europäischer Geschichte - eine großartige Familiensaga. Einundzwanzig Tote, alle im Ersten Weltkrieg gefallen. Das ist die traurige Bilanz der Familie Palmisano, die seitdem als verflucht gilt. Als die Witwe Donata Palmisano kurz nach Kriegsende einen Sohn zur Welt bringt, fasst sie einen folgenschweren Entschluss: Sie gibt Vitantonio als Sohn ihrer Cousine aus, um ihn zu schützen. Bei Ausbruch des Zweiten Weltkriegs ist Vitantonio ein kräftiger junger Mann, der in die Schlacht ziehen soll - genau wie seine Vorfahren. Kann er sein Schicksal besiegen und dem Fluch der Familie entrinnen? Rafel Nadals Erfolgsroman stand zwanzig Wochen in Folge auf der spanischen Bestsellerliste und wird in zahlreiche Sprachen übersetzt.
Quan en dèiem xampany
- 427pages
- 15 heures de lecture
El marquès Bertrand de Mun, amo de l'empresa Veuve Clicquot, pateix un boicot a una partida de les seves ampolles de xampany. Des del Chàteau de Miromesnil demana a Francisco Oller, proveïdor dels taps de suro per a les ampolles d'alta gamma de xampany francès, que l'ajudi a descobrir qui ha adulterat el seu producte. Quina gran idea va tenir el protagonista de Quan en dèiem xampany per resoldre el misteri?
La senyora Stendhal
- 304pages
- 11 heures de lecture
Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fi ll seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes. Després de l’èxit internacional de La maledicció dels Palmisano, Rafel Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb la seva obra més madura; una novel·la colpidora, a cavall de realitat i ficció, que tanca el cicle de l’autor sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual. «A mitjanit havia nevat i va fer tot el camí de fosc, enterrant els peus a la neu verge. Quan va començar a ensabonar la roba, tot just clarejava. Va plorar amb totes les seves forces mentre picava el vestit de fl ors blaves i grogues i seguia plorant quan va enfonsar-lo a la séquia, amb l’esperança que el corrent se li endugués els malsons».