Santiago Rusiñol Livres

L'auca del senyor Esteve fusiona el quadre de costums del segle XIX amb l'auca, composta per 27 capítols que descriuen tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona, alhora que desenvolupen els dibuixos de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar. La novel·la permet a Rusiñol defensar la nova concepció de les relacions entre artista i societat que va emergir durant el modernisme. Els capítols s'estructuren en tres parts: la primera narra el naixement, la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Estevet en el context del negoci familiar; la segona presenta l'Esteve com a botiguer, on esclata el conflicte amb Ramonet, el seu fill artista que no vol heretar el negoci; la tercera és la reconciliació entre l'artista i la seva classe social. La primera i segona parts augmenten la intensitat narrativa amb diverses escenes, mentre que la tercera adopta un caràcter més teòric i programàtic, inserint la història personal del senyor Esteve en un context social més ampli. L'obra reflecteix els valors de l'època i aborda l'enfrontament entre l'artista i la societat, un tema viscut pel mateix autor. Rusiñol destaca la importància del reconeixement recíproc entre l'artista i la burgesia, subratllant la funció històrica d'aquesta classe social en el seu moment àlgid. El senyor Esteve simbolitza la burgesia catalana, mentre que Ramonet representa l'artista modernista.

Santiago Rusiñol (1861-1931) fou un dels escriptors més reeditats i celebrats del seu temps. Malgrat que era, i es considerava, essencialment un pintor —fou un dels qui, després d’una llarga estada a París, introduí a Catalunya un nou art que, per la seva modernitat, es denominà “modernista”—, deixà una obra literària important, tant per la seva quantitat (més de noranta títols publicats, de tots els gèneres), com per la seva qualitat. L'auca del senyor Esteve —publicada per primera vegada el 1907 i amb nombroses reedicions— és una característica novel·la modernista, en la qual el senyor Esteve, personatge principal de l’obra, que assolirà categoria d’arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un fill que vol ser artista, amb tot l’idealisme que aquesta decisió implica. A través d’aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l’artista amb la societat burgesa, qüestió que es resol, al capdavall, en una entesa, un pacte.

Catalan

Mallorca als aus der Zeit gefallenes, idyllisches Paradies - portraitiert mit sanfter Ironie Der katalanische Schriftsteller und Maler Santiago Rusiñol (1861- 1931) hat nicht nur viele wunderbare Bilder von Gärten und Landschaften auf Mallorca gemalt, sondern auch eines der schönsten und populärsten Bücher über sein Paradies verfasst. In Mallorca- die Insel der Ruhe (1912/1922) skizziert er mit leiser Ironie die idyllischen mallorquinischen Lebensverhältnisse seiner Zeit. Auch wenn sich die Bedingungen u.a. durch den Massentourismus mittlerweile radikal geändert haben, lohnt die Lektüre dieses Buches nicht nur wegen ihres nostalgischen Charakters, sondern auch als Korrektiv zu George Sands Pamphlet Ein Winter auf Mallorca. Diese sprachlich behutsam aktualisierte Fassung wurde vom Herausgeber mit Anmerkungen und einer Einleitung versehen.