Santiago Rusiñol Livres

L'auca del senyor Esteve és el resultat de la fusió del quadre de costums del s. XIX i de l'auca. Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, parallelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar. La descripció que fa de la realitat menestral li proporcionà la forma que l'acostà al costumisme. Aquesta novel·la permeté a Rusiñol exposar i defensar sintèticament la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat que va sorgir durant el modernisme. Els vint-i-set capítols de la novella s'estructuren en tres parts: la primera descriu el naixement, la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Estevet en el marc de la fundació i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part és la reconciliació entre l'artista i la classe social a la qual pertany. A la primera part, «L'Estevet», de 12 capítols, i a la segona, «l'Esteve», de 8 capítols, el ritme de l'obra guanya en intensitat narrativa per la diversitat d'escenes que hi apareixen. La tercera part, «El senyor Esteve», de 7 capítols, té un caràcter més teòric i programàtic, i abraça un àmbit més general tot inserint la història individual i familiar del senyor Esteve en un marc de la societat i de la ciutat de Barcelona. El naixement de l'Estevet El bateig de l'Estevet Vida de casat El final del senyor Esteve L'Auca del senyor Esteve és una obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d'aquella època. L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la societat, problemàtica que visqué el mateix autor. El missatge de Rusiñol a propòsit de les relacions artista-societat és molt clar: el reconeixement recíproc. D'una banda, l'artista (Ramon) ha d'agrair el suport econòmic de la pròpia classe social; de l'altra, el reconeixement crític i conscient de la burgesia (senyor Esteve) d'estar mancada d'una dimensió espiritual, però també d'haver sabut crear les condicions materials per les quals pot florir l'Art professionalment. La importància històrica d'aquesta obra no rau en el fet que pugui ser més o menys autobiogràfica, sinó en el fet que Rusiñol ha sabut esquematitzar i essencialitzar la funció històrica d'una classe social, la burgesia, en el seu moment més àlgid. El lector pot descobrir una sèrie de valors al voltant de la figura del senyor Esteve que al llarg del s. XIX van configurar la filosofia del sentit comú que aquest personatge encarna: seny, mesura, ordre, honradesa, puntualitat, perseverança … El senyor Esteve esdevé símbol de la classe a la qual pertany, la burgesia catalana, de la mateixa manera que Ramonet esdevé símbol de l'artista modernista.

Santiago Rusiñol (1861-1931) fou un dels escriptors més reeditats i celebrats del seu temps. Malgrat que era, i es considerava, essencialment un pintor —fou un dels qui, després d’una llarga estada a París, introduí a Catalunya un nou art que, per la seva modernitat, es denominà “modernista”—, deixà una obra literària important, tant per la seva quantitat (més de noranta títols publicats, de tots els gèneres), com per la seva qualitat. L'auca del senyor Esteve —publicada per primera vegada el 1907 i amb nombroses reedicions— és una característica novel·la modernista, en la qual el senyor Esteve, personatge principal de l’obra, que assolirà categoria d’arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un fill que vol ser artista, amb tot l’idealisme que aquesta decisió implica. A través d’aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l’artista amb la societat burgesa, qüestió que es resol, al capdavall, en una entesa, un pacte.

Catalan

Mallorca als aus der Zeit gefallenes, idyllisches Paradies - portraitiert mit sanfter Ironie Der katalanische Schriftsteller und Maler Santiago Rusiñol (1861- 1931) hat nicht nur viele wunderbare Bilder von Gärten und Landschaften auf Mallorca gemalt, sondern auch eines der schönsten und populärsten Bücher über sein Paradies verfasst. In Mallorca- die Insel der Ruhe (1912/1922) skizziert er mit leiser Ironie die idyllischen mallorquinischen Lebensverhältnisse seiner Zeit. Auch wenn sich die Bedingungen u.a. durch den Massentourismus mittlerweile radikal geändert haben, lohnt die Lektüre dieses Buches nicht nur wegen ihres nostalgischen Charakters, sondern auch als Korrektiv zu George Sands Pamphlet Ein Winter auf Mallorca. Diese sprachlich behutsam aktualisierte Fassung wurde vom Herausgeber mit Anmerkungen und einer Einleitung versehen.

En un entresol del Torrent de l'Olla de Gràcia neix una criatura excepcional: una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares —En Giordano Bruno, lliurepensador i repartidor d'entregues, i la Narcisa, catòlica de la reserva—no saben què fer per educar i per alimentar la filla que la Naturalesa els ha donat. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que la interessa és llegir els fulletons que reparteix En Giordano, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per ella té sentit. L'arribada d'un vell amic, un domador procedent de l'Argentina, possibilitarà la solució del futur de la noia i la seva família: decideixen muntar una barraca de fira, un «Palau dels fenòmenos» on el públic podrà admirar les habilitats del domador, la meravellosa pell d'un tatuat i, com a plat fort, la niña gorda. Novel·la fulletonesca i paròdica—i també ideològica, en la mesura en què s'hi planteja d'una manera característica en Rusiñol el problema de la relació entre Naturalesa i Art—, La «Niña Gorda» ha hagut d'esperar més de seixanta anys abans de tornar a estar a l'abast dels lectors en volum solt.