Ferran Robles i. Sabater Livres

Als Beihefte zur Zeitschrift RomGG erscheinen sprachwissenschaftliche Monografien (insbesondere Dissertationen und Habilitationsschriften), Sammelbände und Kongressakten. Inhalt: - Ferran Robles i Sabater | Pau Bertomeu-Pi: La lingüística del texto: inicios y desarrollo La construcció del discurs en català: - Maria Josep Cuenca: Mecanismes discursius relacionals i organització de la informació en el nivell textual - Josep E. Ribera: Encapsulació, atribució i estructura informativa en el debat parlamentari. Anàlisi contrastiva de dos patrons copulatius (català-espanyol-anglès) - Pau Martín Miñana: La refèrencia del demostratiu en la conversa col·loquial - Anna I. Montesinos López: Estructura informativa en les notícies electròniques del ciberatac mundial del virus WannaCry - Ferran Robles i Sabater: Són realment conversacionals els diàlegs teatrals? Una aproximació estructural informativa La construcción del discurso en español: - Kim Collewaert & An Vande Casteele: La influencia del cambio de episodio en la elección de expresiones referenciales - Juan Carlos Tordera Yllescas: Las relaciones de interdependencia y la anáfora de sentido - Lidia Latorre: La información procedimental en la construcción del discurso oral - Shima Salameh Jiménez: Los límites entre paráfrasis y reformulación: un acercamiento teórico-experimental a las nociones de igualdad y distancia - Mar Montoro Martín: Secciones y movimientos de la defensa oral del Trabajo de Fin de Grado

Der Band stellt die (fremd-)sprachendidaktischen Beiträge des 3. Kongresses „Contrastivica - Deutsch-iberische Tagung zur kontrastiven Linguistik“ vor, der im Oktober 2014 zum Thema „Sprachen und Kulturen vermitteln zwischen Spanien, Portugal und Deutschland: Kontrastive Linguistik und Fremdsprachenforschung in Zeiten transkultureller kommunikativer Kompetenz“ in Valencia stattgefunden hat. Die Einzelstudien zeigen am Beispiel des Sprachenpaares Spanisch - Deutsch (mit Ausblicken auf das Katalanische, Portugiesische und weitere romanische Sprachen), wie gerade auch linguistische Ansätze für die Fremdsprachendidaktik (hier DaF und Spanisch als Fremdsprache / ELE) fruchtbar gemacht werden können und veranschaulichen so, wie die Linguistik (wieder) zu einer zentralen Bezugsdisziplin der Fremdsprachenforschung werden kann.

Im Herbst 2014 fand in Valencia der dritte Kongress der Reihe „Contrastivica - Deutsch-iberische Tagung zur kontrastiven Linguistik“ statt. Zu dem Thema „Sprachen und Kulturen vermitteln zwischen Spanien, Portugal und Deutschland: Kontrastive Linguistik und Fremdsprachenforschung in Zeiten transkultureller kommunikativer Kompetenz“ setzten sich namhafte Linguistinnen und Linguisten wie auch Nachwuchsforscherinnen und -forscher aus dem deutschsprachigen und iberoromanischen Raum mit germanistischen und romanistischen Fragestellungen auseinander. Ausgewählte linguistische Beiträge werden in diesem Band vorgestellt: Sie zeigen, wie vor dem Hintergrund jüngerer grammatikographischer und lexikographischer, pragma- und textlinguistischer Theorien kontrastive Zugriffe in angewandt-linguistischer Perspektive an neuerlicher Virulenz gewinnen.

En 1994, la UNESCO va publicar un informe sobre els idiomes més traduïts del món, situant el català en una sorprenent desena posició. Això va desencadenar un intens debat sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes més enllà dels Països Catalans. Les dades de l'informe demostraven que el català no ocupava la posició marginal que la seva situació d'inferioritat forçada durant els darrers tres segles podria suggerir, i que continuava trobant dificultats per al seu reconeixement en institucions europees. En canvi, el català es confirmava com una de les llengües de cultura amb més prestigi al continent. Així, es va recordar la manca de catàlegs complets que recollissin les traduccions del català a altres llengües, cosa que dificultava l'avaluació de la repercussió de la cultura catalana. Tilbert Dídac Stegmann, als anys 80, va destacar l'acollida dels cursos i seminaris sobre llengua, literatura i cultura catalanes als països de parla alemanya, alertant sobre la necessitat urgent de compilar totes les publicacions catalanes al món germanoparlant des de les primeres traduccions dels nostres clàssics fins a aquell moment.