Víctor Catalá Livres

La gran novel·la del modernisme català compleix el seu centenari -la primera edició va sortir en fulletons de vuit pàgines a la revista "Joventut" entre el 19 de maig de 1904 i el 20 d'abril de 1905- amb l'absoluta vigència que tenen els clàssics, que guanyen amb les successives lectures que se'n fan. Amb un argument mínim -és sobretot la narració d'un viatge interior- i una prosa d'un lirisme commovedor -només cal notar el tractament del paisatge-, està construïda sobre la base d'un complex univers simbòlic tramat en diversos jocs d'oposicions. La seva protagonista, Mila, un dels gran personatges femenins de la literatura universal, és una dona d'aparença grisa i origen humil que es transforma fins a bastir la seva pròpia individualitat, que assumeix amb la decisió final de restar sola.

Kniha Samota je příběh mladé venkovské ženy, snažící se vystoupit z vnějšího i vnitřního osamění. Děj se odehrává v romantickém prostředí vysokohorské samoty v Pyrenejích. Opuštěnost údolí obstoupených holými skalisky a plání ztrácejících se v mlze prohlubuje drtivou a stravující samotu rozčarované hrdinky, která přišla s nemilovaným mužem převzít správu horské poutní kaple.

Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català i publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i l'abril de 1905. És la novel·la més coneguda de la seva autora. S'emmarca dins del modernisme, moviment literari i artístic força present a Catalunya. L'any 1909 va aparèixer com a novel·la sencera. Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada. L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu, situa el lector en un escenari inquietant, la muntanya, que comparteix el protagonisme amb el personatge de la Mila. Víctor Català va saber crear una narració plenament simbòlica. Un bon exemple el constitueix la imatge deforme del sant que hi ha a la capella, i de la qual la Mila en fa una valoració ambiental.

Obra maestra de la literatura catalana moderna. Caterina Albert i Paradís retrata a una joven que se libera de la soledad de la montaña catalana y de su matrimonio insatisfactorio. La campesina Mila, junto a su joven esposo Matias, vive en una ermita en las montañas. Pronto siente la alienación de Matias; su amistad con Gaietà, un pastor y narrador de historias, hace que su soledad sea aún más dolorosa. La aparición del furtivo Anima desencadena un drama que culmina con Mila descendiendo sola: se ha vuelto segura y adulta. Solitud, publicada entre 1904 y 1905, marca el inicio de la literatura catalana moderna y estuvo prohibida durante cuarenta años bajo Franco. La lengua radicalmente modernista y la profundidad psicológica con la que Caterina Albert describe el despertar sexual de la joven campesina Mila han mantenido su intensidad incluso cien años después de la creación de la novela.

Catalan

L'aportació més decisiva de Víctor Català a la literatura catalana és el "drama rural", expressió que defineix les característiques essencials de la primera etapa de la seva narrativa: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907). El tret dominant del "drama rural" és possiblement la intensitat, una intensitat corprenedora, que desemboca, sovint, en una situació límit. L'autora elimina tota retòrica i se cenyeix d'una manera gairebé impassible al punt de vista dominant, que acostuma a ser el del personatge marginat pel grup social; es tracta d'una marginació sempre mancada de la més elemental humanitat, que, a vegades, arriba a ser d'una gran crueltat.

Caterina Albert i Paradís, bekannt als Víctor Català, war eine bedeutende katalanische Modernistin. Ihr avantgardistischer Film "Ein Film (3.000 Meter)" von 1926 zeigt den Dieb Nonat, der die Kamera durch das Barcelona der Elenden und Reichen führt, sowohl als Stumm- als auch als frühen Tonfilm.