Quim Monzó Ordre des livres

Als Heribert am Morgen des 1. Januars neben seiner Geliebten Hildegarda erwacht, stellt er fest, dass nicht nur ein neues Jahr angebrochen ist, sondern sich seine ganze Welt verändert hat. Heribert ist ein erfolgreicher Maler – Problem ist nur: Die Kunst interessiert ihn nicht mehr. Auch die Frauen und alles, was ihm bisher wichtig war, sind ihm mit einem Mal gleichgültig. Er lässt sich durch New York treiben, gibt sich absurd-witzigen Gedankenspielen hin und entdeckt durch Zufall, dass seine Frau, die Galeristin Helena, ein Verhältnis hat. Nach einem Unfall liegt Heribert im Krankenhaus, und Helena ergreift ihre Chance, ihrem jungen Geliebten Humbert den Weg in die Kunstszene (und in ihr Leben) zu ebnen. Humbert schlüpft von einem Tag auf den anderen in die Rolle Heriberts, und die nächste erfolgreiche Künstlerkarriere kann beginnen. Benzin ist eine witzig-bissige Satire und scharfsichtige Parodie auf die Welt der Kunst, ein ironisch-unterhaltsamer Roman, in dem Quim Monzó Künstlerdasein, Erfolg, Scheitern, persönliche Krisen, Konkurrenz und das ganze Spielfeld menschlicher Beziehungen zu unserem Vergnügen literarisch auslotet.

En aquesta mirada satírica i pertorbadora dels joves en plena rebel·lió, l'Alex i els seus amics de quinze anys emprenen una orgia diabòlica de robatoris, violacions, tortures i assassinats. L'Alex és empresonat pels seus actes delictius i l'Estat intentarà reformar-lo. Però, a quin preu? Una profecia social? Humor negre? Un estudi dels esperits lliures? La taronja mecànica és una suma de tot plegat, on també s'hi afegeixen un experiment enlluernador amb el llenguatge, en què Burguess crea un dialecte juvenil d'un futur no tan llunyà, el "nadsat".

Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'El millor dels mons. En un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'El millor dels mons. En un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

Die (fast) komplette Sammlung Quim Monzó’s Erzählungen. Humorvoll, meisterhaft, makaber, schnörkellos und präzise bringen es Quim Monzós Geschichten auf den Punkt. Seine Bücher sind Bestseller in Spanien. Für seine energiegeladenen Geschichten über die kleinen und großen Katastrophen des täglichen Lebens ist Monzó berühmt: bunte Geschichten über Beziehungsprobleme, über Irrungen und Wirrungen moderner Beziehungskisten, über die falsche Eitelkeit der Menschen und das unaufhaltsame Vergehen der Zeit, über fatale Missverständnisse mit unvorhersehbaren Folgen. Es gibt Bankräuber, die im Vollrausch eine Fleischbank überfallen, Literophagen, die Spaß daran finden, Buchstaben zu verschlingen, frisch verliebte und erfahrene Ehepaare, Singles, Liebe und Liebesschmerz, Glück und Eifersucht, Sex und erotische Spielereien; der Leser muss mit Überraschungen rechnen.

Eine Familie, die den plötzlichen Tod ihres Sohnes beim Mittagessen ignoriert; ein Dichter, der unbedingt den Literatur- Nobelpreis bekommen will und am Ende um 34 Zentimeter schrumpft; eine Frau, die vorhat, Selbstmord zu begehen und stattdessen ihren Retter in den Abgrund stürzt - Pointierte Blicke in menschliche Beziehungen und Abgründe, Geschichten über das Glück, auch das ausbleibende: Geistreich und gleichzeitig federleicht schreibt Quim Monzó Märchen unserer modernen Welt. Diese humorvollen Geschichten über die kleinen und großen Katastrophen des Lebens lassen niemanden kalt. Und in ihrem Mittelpunkt steht immer - Barcelona.

Protagonisty románu jsou hráč na trubku v kabaretním orchestru, bývalý nakladatel antických klasiků Ramon-Mária, vdovec, a jeho vyženěná dcera středoškolačka Anna-Francesca. Obývají zchátralou vilku na okraji Barcelony, ale skoro spolu nemluví. On jí nechává na stolku kapesné a ona mu obyčejně ještě nějakou stovku potáhne. Občas jim neteče voda, protože se ucpává rezervoár na střeše. Ramon-Mária pak musí podat artistický výkon a rezervoár vyčistit. Dívka otčímem pohrdá, až k nenávisti, nechápe, co matka na tom nepřitažlivém, neschopném a chudém ubožákovi viděla. Ramon-Maria chce napětí zmírnit, slibuje, že se odstěhuje. Anna-Francesca je netrpělivá a zuří, vyžívá se v milostných dobrodružstvích a sní, jak se otčíma zbaví. Ramon-Maria najednou získá energii, z chudáčka se stane nadsamec. Ženy si ho podávají. Když se nemůže erekce zbavit a zajde k lékaři, dozví se, že má nevyléčitelný syndrom. Otevře si hypotéku na údajnou opravu domu a utrácí. Ať ten konec stojí zato. Jenže tohle Anna-Francesca neví… Průšvih na druhou má provokativní, silně erotický ráz, ve stylu antické tragédie i moderní humoristické prózy.

En 1989, el ?Diari de Barcelona? encargó a Quim Monzó una serie de crónicas sobre la caída de los regímenes comunistas en Checoslovaquia y en Rumania. Ceausescu acababa de ser ejecutado cerca de Bucarest, y, en Praga, la Revolución de Terciopelo llenaba las calles. Monzó paseó por ambas ciudades y sus artículos son ahora testimonio del escepticismo con el que conviene tomarse la retórica grandilocuente que acompaña siempre los acontecimientos históricos. Desde entonces, Monzó ha viajado?para ?El Periódico? y para ?La Vanguardia??a otros lugares en conflicto: a Nueva York, la misma semana que, el 11 de setiembre del 2001, dos aviones se estrellaron contra el World Trade Center; a Israel, la primavera del 2002, durante una de las grandes oleadas de atentados suicidas. También ha escrito crónicas al borde del surrealismo: haciendo de turista en Barcelona, o viajando por Europa de aeropuerto en aeropuerto y sin pisar las ciudades. El resultado es ?Catorce ciudades contando Brooklyn?, un libro singular que permite comprobar cómo Monzó perfecciona su capacidad de observación y cómo despliega las técnicas narrativas para hacernos partícipes de estos cinco viajes entre el sentido común y el sinsentido. Quim Monzó ha alternado siempre narrativa y articulismo. En estos dos géneros ha ido construyendo, libro tras libro, una sólida trayectoria literaria. Ha ganado el premio Nacional de Literatura catalán, el de narrativa Ciudad de Barcelona, el de novela Prudenci Bertrana, el de novela El Temps, el Lletra d?Or, el de los Escritores Catalanes y, cuatro veces, el premio de la Crítica, que otorga Serra d?Or. Sus relatos han sido publicados en una veintena de idiomas.

Selección de los mejores relatos del escritor catalán. Prologo del crítico y conocedor de la obra de Monzó, Julià Guillamón: "De la contracultura al estupor". Traducciones de Marcelo Cohen y Javier Cercas.

Amb l’agudesa i el sentit comú que l’han convertit en articulista de capçalera de milers de lectors, Quim Monzó comparteix desconcerts, ridiculitza petulàncies, se subleva contra la correcció política i constata l’amenaça del gregarisme. Amb irreverència i rigor, Monzó combina la causticitat, l’escepticisme, una competència de forense i una prosa periodística que Joan de Sagarra va qualificar «de primeríssima qualitat». El tema del tema aplega els millors articles que Monzó ha publicat a La Vanguardia els anys 1999, 2000 i 2001, i s’afegeix als set volums d’articles anteriors amb què va forjant una crònica, ja imprescindible, de les dècades a cavall dels segles xx i xxi. «Llegir Monzó és com prendre vitamines.» luis landero «Monzó és encara millor del que sembla. Sembla enginyós, i n’és, però sovint s’oblida que l’enginy és un ingredient indispensable del geni. Sembla gamberro, i n’és, però tot escriptor de debò ha de dur dins un gamberro. Sembla humorista, i n’és, però molt més seriós del que sembla, si és que hi pot haver cap humorista que no sigui molt seriós. Sembla cínic, i n’és, i també és, per tant, un moralista.» javier cercas