Joan Fontcuberta Livres

Tradiciones inventadas. Pintores que no existen. Libros que debieran haber existido. Identidades tomadas en préstamo. La rica cultura de lo falso se ha tejido a la sombra de diferentes regulaciones de la verdad destinadas a delimitar qué es ficción y qué realidad. Hoy sabemos que son la misma cosa, y que la ficción funda realidades, que tiene voluntad pública, cuestionando la común interpretación de lo verdadero. La gestión de la verdad y de sus formatos es la base de toda autoridad. El "fake" surge precisamente para cortocircuitarla, explorando sus quimeras lingüísticas.

El 1911, Eugeni d'Ors publica les glosses de La Ben Plantada, que varen provocar un enorme impacte i estan considerades com la seva obra més important. La protagonista, Teresa, és una efígie arquetípica, angèlica a força de classicisme; és a dir, un personatge femení ideal, l'encarnació exemplar de la nova Catalunya noucentista, que personifica la identificació entre Pàtria i Dona. Aquesta obra, que es pot qualificar de novel·la filosòfica, simbolitza tot el que Ors havia predicat des de les pàgines de La Veu de Catalunya: el retorn al classicisme de la cultura del país, el mediterranisme i l'arbitrarisme. En definitiva, esdevé una mena de corpus teòric doctrinal del catalanisme estètic i polític emergent.